Centenars de persones protesten a Catalunya per les demores a Rodalies

Centenars de ciutadans van participar en protestes descentralitzades en nou ciutats catalanes el dissabte passat: Tortosa, Tarragona, Molins de Rei, Segur de Calafell, Valls, Lleida, la Garriga, Cardedeu i Figueres. Aquestes mobilitzacions van ser organitzades per diverses plataformes d’usuaris, incloent-hi Trens Dignes, Dignitat a les Vies, Perquè no ens fotin el tren (R3), Salvem l’R2 Nord, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i Usuaris Avant Catalunya. Les protestes, celebrades al migdia, tenien com a objectiu abordar el caos continu a la xarxa ferroviària, amb un focus particular en les demores que afecten la línia R15.

La línia R15, que va de Barcelona a Tarragona per la costa, es va veure especialment afectada per un incident el 22 de març de 2025 entre Torredembarra i Sant Vicenç de Calders. Aquest incident, causat per un problema en un desviament, va interrompre la circulació de les línies R14, R15, R16 i R17, i es va resoldre cap a les 16:35 hores, amb el servei reprenent-se gradualment per una via.

Context Històric i problemes continus

Rodalies ha estat un tema de preocupació recurrent, amb usuaris que es queixen de demores cròniques, cancel·lacions i manca d’inversió. Els reptes de la xarxa no són nous; informes recents destaquen una “inversió històricament insuficient” i incidents freqüents, principalment al sud de Catalunya, amb una gran acumulació de problemes, i es que per exemple, el túnel de Roda de Berà, havia estat tancat durant sis mesos.

L’impacte psicològic en els usuaris també ha estat un tema de debat, i es que persones com Anna Gómez de Dignitat a les Vies s’han pronunciat, afirmant que “la situació actual ha tocat fons”, cosa que evidencia el cost emocional d’un servei poc fiable. Aquest sentiment es va fer ressò en les protestes, amb participants a Tarragona, que sumaven al voltant de 500 persones, expressant que havien “arribat al límit de la nostra paciència”, segons va informar El Nacional.

Demandes i declaracions dels organitzadors

Les demandes dels manifestants van ser clares: busquen millores immediates per garantir la seguretat, l’eficiència i la puntualitat. Anna Gómez va emfatitzar la necessitat d’involucrar els usuaris en la presa de decisions, afirmant: “Ens hem de seure a la taula, que se’ns tingui en compte quan es prenen decisions i acceptar que hi ha un problema per treballar-hi”. Altres demandes inclouen abordar l'”abandonament sistemàtic” i garantir que la infraestructura satisfaci les necessitats dels usuaris, amb lemes com “Volem un servei digne i una infraestructura feta per a nosaltres”.

El sindicat UGT va donar suport a aquestes mobilitzacions, assenyalant en un comunicat a El Punt Avui que el patiment diari dels usuaris és compartit pels treballadors, i va descriure el dany econòmic, social, de temps i psicològic com a “inacceptable”. CCOO també va criticar la manca de planificació i dècades de manca d’inversió, exigint un augment de recursos i una planificació integral de la mobilitat.

Detalls i impacte de l’incident

L’incident del 22 de març de 2025 que va afectar la línia R15 va ser un dels millors exemples dels motius de la realització de la protesta: la disrupció, que va coincidir amb les protestes, va amplificar la frustració dels usuaris. La manca d’inversió, especialment a les regions del sud, es va destacar com un problema important, amb CCOO assenyalant un contrast marcat en el finançament entre els trens d’alta velocitat i Rodalies, que van rebre 60.000 milions d’euros enfront de 3.600 milions d’euros durant tres dècades, respectivament.

Resposta del Govern i de l’entitat

La resposta del Govern, tal com va articular Sílvia Paneque a Ara, va ser reconèixer la frustració deguda a la manca d’inversió i prometre millores, tot i que amb un termini de dos anys per a una xarxa més eficient. Renfe, l’operadora, va reconèixer l’incident del 22 de març, però no va fer cap declaració directa sobre les protestes, centrant-se en canvi en les actualitzacions operatives.

Perspectiva de futur i potencial d’accions addicionals

Tot i que no s’han confirmat noves mobilitzacions, els organitzadors van advertir de possibles protestes futures si els problemes persisteixen. Aquesta amenaça contínua exemplifica les dimensions polítiques i socials del problema, amb usuaris i sindicats units en la seva crida per a un canvi sistèmic.