Catalunya té una població cada cop més envellida i una baixa natalitat

L’envelliment de la població es refereix a l’augment de la proporció de persones grans dins d’una població, com a resultat d’una esperança de vida més alta i una taxa de natalitat baixa. A Catalunya, aquest procés es veu reflectit en les dades recents. Segons l’Idescat, la població de Catalunya va superar els 8 milions d’habitants el 2023, amb una esperança de vida d’aproximadament 84 anys, similar a la mitjana espanyola, que el 2023 era de 83,77 anys. Aquesta xifra mostra un èxit en termes de salut pública, però també contribueix a l’envelliment.

La taxa de natalitat, per altra banda, és notablement baixa, amb una mitjana d’1,2 fills per dona, segons informa “Catalonia reaches 8 million inhabitants with 1 in 5 born abroad”. Aquesta taxa és inferior a la mitjana de la Unió Europea (1,5 fills per dona) i molt per sota del nivell de reemplaçament de 2,1 fills per dona necessari per mantenir la població estable sense migració. Aquesta tendència ha portat a un declivi en el nombre de joves, amb una disminució del 16,4% en la població menor de 16 anys des del 2019.

El percentatge de població de 65 anys o més era del 19,3% el 2023, segons l’Idescat, i es projecta que augmenti fins al 25,3% el 2050, segons dades de projeccions demogràfiques. Aquest augment es deu, entre d’altres, a l’arribada de la generació del baby boom a l’edat de jubilació i a l’increment de l’esperança de vida, que ha passat de 77,2 anys a finals dels anys 80 a 83,6 anys el 2023.

Impacte econòmic

L’envelliment de la població té implicacions importants en l’economia catalana. Un aspecte destacat és el sistema de pensions, amb un augment projectat del 13,5% del PIB espanyol dedicat a pensions el 2023, que podria arribar al 16%-25% el 2050, segons diferents escenaris. A Catalunya, això pot exercir pressió sobre el sistema, especialment amb menys treballadors contribuint.

El mercat laboral també es veu afectat, amb una possible escassetat de mà d’obra jove, especialment en sectors com la construcció o la tecnologia. A més, l’economia de la tercera edat ofereix oportunitats, amb 703 empreses catalanes (4% del total) dedicades a aquest sector, emprant a 27.000 persones, segons informes com el de la Fundació Mapfre. El mercat global per a productes i serveis per a gent gran ja és de 12,5 bilions de dòlars, liderat per països com els EUA, la Xina, el Japó, Alemanya i França.

Reptes

Els reptes associats a l’envelliment són molts. La demanda de serveis de sanitat i assistència social preveu un augment, especialment per a malalties cròniques i cures a llarg termini. Articles com “The age of ageing: Barcelona’s growing elderly population” assenyalen que això pot tensar els recursos, especialment en ciutats com Barcelona, on el 26% de la població de més de 65 anys vivia sola el 2012. La sostenibilitat del sistema de pensions és un altre repte, amb reformes com l’augment progressiu de l’edat de jubilació a 68 anys el 2049 proposades per mitigar l’impacte.

També existeixen preocupacions sobre l’accessibilitat de l’habitatge, amb necessitats específiques per a gent gran, com rampes o adaptacions per a la mobilitat reduïda. La possible escassetat de mà d’obra pot afectar el creixement econòmic, amb una reducció del creixement del PIB per càpita de -0,7 punts percentuals anuals el 2029 i -0,6 el 2030-2039, segons anàlisis de CaixaBank Research.

Oportunitats

Malgrat els reptes, existeixen oportunitats. L’economia de la tercera edat pot estimular el creixement, amb previsions que el mercat global arribi als 30 bilions de dòlars el 2035. La gent gran pot seguir contribuint al mercat laboral, amb incentius com bonificacions del 100% en les cotitzacions de seguretat social per a aturats de més d’un any o garanties de pensió per seguir treballant. El voluntariat és una altra àrea d’oportunitat, amb persones grans participant en activitats comunitàries, com es promou a través de l’Oficina de la Gent Gran Activa.

La innovació en cures i tecnologia també pot ser un motor de creixement, amb inversions en digitalització i aprenentatge continu per a la gent gran, per adaptar-se als canvis tecnològics. Segons “Aging Population Spain: Trends, Challenges” empreses espanyoles estan reconeixent el valor dels treballadors grans, que aporten experiència i perspectives úniques.

Polítiques i mesures del govern català

El govern català ha implementat diverses iniciatives per abordar l’envelliment. L’Oficina de la Gent Gran Activa promou la participació i l’autonomia, fomentant l’accés a la cultura i les tecnologies de la informació. El Programa de Turisme Social per a Gent Gran, en col·laboració amb l’IMSERSO, organitza estades per millorar la qualitat de vida i prevenir la dependència.

A nivell local, Barcelona té l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, amb 77 accions per anticipar-se als reptes, com el Pla Municipal de Cures i el projecte Radars, fundat el 2008 per reduir l’aïllament social. A més, el PAAS (Pla per a la Promoció de l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable) fomenta estils de vida sans, contribuint a un envelliment saludable.

Altres propostes inclouen flexibilitzar la jubilació, augmentar l’edat de jubilació a 68 anys el 2049 i incentivar la immigració per compensar la disminució de la població activa, amb un augment projectat a l’1,1% de la població, similar a Alemanya. Aquestes mesures podrien impulsar el creixement del PIB per càpita en 0,12 punts percentuals el 2029 i 0,13 el 2030-2039.