La crisi de confiança en els mitjans i el paper crucial del periodisme local a Catalunya

La confiança en els mitjans de comunicació a nivell global es troba en un moment delicat. L’Edelman Trust Barometer ho assenyala com una “crisi de confiança generalitzada”, on una proporció significativa de la població mundial, concretament un 63%, experimenta una creixent dificultat per discernir la veritat de les notícies falses. Aquesta tendència es reflecteix també a Espanya, tal com indica el Digital News Report del Reuters Institute, que evidencia una disminució de la confiança en les notícies, amb només un 32% dels espanyols que manifestaven confiar-hi l’any 2022, una xifra inferior a la mitjana mundial. Aquesta erosió de la credibilitat no és un fenomen aïllat, sinó que es constata en diversos estudis recents. En el context específic de Catalunya, aquesta crisi de confiança és una preocupació primordial per a institucions com el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha expressat la seva inquietud per la credibilitat dels mitjans, especialment davant l’amenaça del clickbait. Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), subratlla la necessitat urgent que els diaris recuperin la confiança del públic i que “tinguin cura de l’ànima del diari”. En aquest escenari complex, el periodisme local emergeix com un element potencialment clau per mitigar aquesta crisi i reconstruir la confiança dins de les comunitats de Barcelona i Catalunya. De fet, un estudi d’AMIC apunta que els catalans tendeixen a confiar més en els mitjans de proximitat que en els d’àmbit estatal.

La pèrdua de confiança en els mitjans a Catalunya i arreu té arrels profundes i diverses. Un dels factors principals és la proliferació de la desinformació. La creixent dificultat per distingir la veritat de la falsedat en l’entorn digital alimenta la desconfiança, especialment amb l’auge de les anomenades “notícies falses”. L’Edelman Trust Barometer revela que un 63% de la població mundial troba cada cop més complicat determinar si una notícia és veraç o es tracta d’una fake news. En aquest context, les xarxes socials juguen un paper ambivalent, ja que, tot i ser una font d’informació per a molts, també faciliten la difusió de notícies poc fiables i fomenten la creació de bombolles algorítmiques que limiten l’exposició a perspectives diverses. Un article de la UOC destaca com el consum de notícies als llocs web dels mitjans tradicionals ha disminuït en benefici de les xarxes socials, especialment entre els menors de 24 anys, un fet que genera preocupació. A més, la figura dels “influenciadors de notícies” en plataformes com YouTube, Instagram i TikTok està guanyant terreny, arribant fins i tot a superar els mitjans tradicionals com a primera opció informativa per a alguns segments de la població. Un exemple concret de l’impacte de la desinformació a Catalunya es va observar durant la crisi de la DANA, on missatges lligats al dolor i la tragèdia van generar un buit de confiança en les administracions, especialment des de perfils d’ultradreta.

Polarització política i canvis en el consum informatiu: reptes per a la confiança

Un altre factor crucial en l’erosió de la confiança és la creixent polarització política. El clima polític intens que s’ha viscut a Espanya en els darrers anys, accentuat per les eleccions locals i generals del 2023, juntament amb la percepció que els mitjans estan influenciats per interessos polítics, contribueixen a una disminució de la confiança entre aquells que no s’alineen amb la tendència ideològica percebuda d’un mitjà concret. Diversos estudis assenyalen que una de les raons principals de la desconfiança és la percepció que les notícies estan esbiaixades per motius polítics o econòmics. Aquesta preocupació no és exclusiva del públic; una enquesta de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) revela que el 71% dels periodistes opinen que actualment tenen menys llibertat per enfocar la informació de manera independent. Aquesta sensació de pèrdua d’independència i objectivitat dins de la professió periodística també alimenta la crisi de confiança.

Els hàbits de consum d’informació també han experimentat canvis significatius, amb un desplaçament dels llocs web dels mitjans tradicionals cap a les xarxes socials, especialment entre les generacions més joves. A nivell global, el consum de notícies en webs de mitjans va caure del 32% el 2018 al 22% el 2023, en benefici de les xarxes socials. A Espanya, un 49% de la població utilitza plataformes socials per compartir notícies. Aquest canvi en la manera com la gent accedeix a la informació pot reduir el seu contacte amb el periodisme d’investigació i verificació rigorosa. La proliferació dels “influenciadors de notícies” reflecteix una possible devaluació dels estàndards periodístics professionals en favor de contingut impulsat per la personalitat. Aquesta situació posa de manifest una bretxa entre les expectatives dels ciutadans i les dels directius de la indústria informativa. Finalment, la percepció d’un biaix ideològic en les notícies és una causa important de desconfiança. Aquesta creença augmenta la necessitat de contrastar la informació que es consumeix. En aquest context, el debat sobre el finançament públic dels mitjans i l’expectativa que aquests adhereixin al codi deontològic periodístic pren especial rellevància. El Consell de la Informació de Catalunya insisteix que els mitjans que reben diners públics no poden trencar amb el Codi Deontològic i que les administracions no haurien de seguir finançant certs mitjans.

En aquest panorama desafiant, el periodisme local juga un paper indispensable. En primer lloc, actua com un element crucial en la construcció de comunitat. Els mitjans locals fomenten un sentiment de pertinença i identitat local en cobrir temes rellevants per a la comunitat, donant veu a les històries locals i actuant com un espai per a la crítica i el control dels governs locals. Proporcionen informació de servei, transparència i proximitat, contribuint a un major compromís cívic i inclusió dins de les seves comunitats. Els diaris locals actuen com a “facilitadors culturals entre ciutadans i institucions” i ajuden els ciutadans a veure’s participant en una construcció conjunta amb persones que coneixen i per les quals es preocupen. En segon lloc, el periodisme local garanteix la fiscalització de les autoritats locals. Desempenya un paper crucial en l’escrutini del poder local i en la rendició de comptes de les accions de les autoritats. La manca de cobertura local pot conduir a decisions polítiques que no són informades ni fiscalitzades, un fet perjudicial per a la democràcia. Els mitjans locals proporcionen una supervisió necessària que informa el públic i exigeix responsabilitat als líders polítics, especialment en un context on la confiança en els governs locals pot erosionar-se. Finalment, el periodisme local es dedica a la cobertura de la vida quotidiana. Tracta temes i esdeveniments que afecten directament la vida diària dels ciutadans de Barcelona i Catalunya, com ara esdeveniments locals, iniciatives comunitàries i qüestions com el transport, temes que sovint passen desapercebuts per als mitjans d’àmbit nacional. Aquest enfocament hiperlocal és el que fa que els diaris locals siguin únics i valuosos per a la seva audiència.

Bones pràctiques, avantatges i futur digital del periodisme local a Catalunya

A Catalunya, existeixen exemples notables de bones pràctiques en el periodisme local. L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) atorga el Premi Internacional AMIC de Mitjans de Proximitat, que reconeix les millors pràctiques en mitjans locals en català, europeus i internacionals, amb l’objectiu de promoure l’excel·lència professional i una visió global del futur del sector. A Sant Feliu de Llobregat, es va elaborar un “Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública”, que emfatitza la importància d’actuar com a element cohesionador, proporcionar informació veraç, plural i transparent, ser un referent per a la ciutadania, fomentar el debat públic, promoure les activitats de la societat civil, evitar el partidisme i la manca de professionalitat, despertar l’interès de la ciutadania i estar dotat dels recursos necessaris. Teresa Ortega va rebre el Premi en “Bones Pràctiques en Periodisme Local-Comarcal” per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i Tarragona Ràdio va ser finalista als premis Manyé i Flaquer per un pòdcast de comunicació local. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va desenvolupar un “Mapa de bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya”, amb l’objectiu d’avaluar els recursos que ofereixen els ajuntaments per informar els ciutadans sobre les actuacions polítiques. Finalment, Pallars Digital, un diari digital local, ha esdevingut una font d’informació per a mitjans més grans com RAC1, demostrant la seva credibilitat i rellevància. Aquests exemples il·lustren la qualitat i la diversitat del periodisme local a Catalunya.

Per recuperar la confiança perduda, els mitjans locals a Catalunya tenen avantatges distintius que poden explotar. En primer lloc, la proximitat a l’audiència és un factor clau. La relació inherent dels mitjans locals amb les seves comunitats els permet construir vincles més forts i comprendre millor les necessitats i preocupacions locals. Aquesta proximitat genera confiança, que és una raó fonamental per la qual els diaris locals són tan importants per als ciutadans. Aquesta connexió directa permet cobrir tant els drames municipals com les notícies positives sobre els veïns, establint les bases d’una societat democràtica i obertament catalana. En segon lloc, un compromís amb la verificació rigorosa dels fets és essencial. En un context global on un 63% de la població té dificultats per discernir la veritat, els mitjans locals han de prioritzar la verificació exhaustiva de la informació per combatre la desinformació i construir credibilitat dins de les seves comunitats. Oferir informació creïble és una manera clau per al periodisme local de diferenciar-se de les xarxes socials, que sovint difonen informació sense el context o la verificació adequats. Finalment, una transparència inqüestionable és crucial. Els mitjans locals han de ser transparents sobre el seu finançament, la propietat, les polítiques editorials i els processos de correcció per fomentar la confiança. L’Associació de la Premsa de Madrid suggereix una major transparència pel que fa al finançament, la ideologia, la contractació i l’estructura. El Consell de la Informació de Catalunya emfatitza la importància del codi deontològic periodístic com a pacte amb la societat, que els mitjans haurien de respectar per recuperar la confiança.

El futur del periodisme local a Catalunya passa inevitablement per l’adaptació a la transformació digital. Si bé la digitalització va generar una disrupció, els mitjans locals catalans han demostrat una gran capacitat d’adaptació. La tendència actual inclou la creació de plataformes en línia i l’ús de xarxes socials i aplicacions de missatgeria per arribar a les audiències, reconeixent la importància d’estar allà on es troba el públic. Els murs de pagament també s’estan adoptant cada cop més per mitjans locals digitals. Pel que fa a les noves narratives, el periodisme immersiu, el periodisme de dades i altres formats innovadors tenen un gran potencial per captivar les audiències de maneres noves. Experts en un esdeveniment d’AMIC van debatre sobre nous formats de comunicació. L’èxit del contingut de vídeo de curta durada per resumir notícies, com es veu en mitjans com Playground, demostra l’atractiu d’aquestes noves formes de narració digital. La intel·ligència artificial (IA) també està cridada a tenir un paper important en les redaccions locals, amb potencial per a tasques com l’automatització, la personalització de contingut i fins i tot la generació de notícies. Es preveu que la IA impacti significativament en el periodisme el 2024, modificant els rols professionals, tot i que existeixen preocupacions sobre el contingut generat per IA per a notícies importants. A Catalunya, s’estan desenvolupant eines d’IA específicament per a mitjans de proximitat en català, com “IA-AMIC”, que ofereix serveis com l’enllaç d’articles, la transcripció d’àudio a text, la generació de veu i la creació automàtica de vídeo.

La manca de confiança en els mitjans té implicacions profundes per a la salut de la democràcia a Barcelona i Catalunya. Una ciutadania menys informada, fruit de la desconfiança en les fonts d’informació, veu minvada la seva capacitat de participar de manera efectiva en els processos democràtics a nivell local. Si la confiança en els mitjans desapareix, es perd un input clau que guia la vida comunitària i la participació ciutadana. Aquesta erosió també impacta negativament en la qualitat del debat públic, intensificant la polarització i dificultant la troballa de punts en comú. La desconfiança pot augmentar el rebuig al consum de notícies i la desconfiança en els mitjans periodístics professionals. A més, una disminució de la confiança pot debilitar la capacitat dels mitjans per exigir responsabilitats al poder, possiblement conduint a menys transparència i més corrupció a nivell local. La manca de cobertura del govern local pot resultar en decisions polítiques sense control. Finalment, els mitjans locals tenen un paper vital en la creació d’un sentiment de comunitat i cohesió social, un paper que es veu amenaçat si la confiança es perd. Els mitjans locals contribueixen a la creació d’una identitat comunitària que fomenta la cohesió social i l’activisme polític de base.

En conclusió, la crisi de confiança en els mitjans és un repte complex i multifactorial que afecta tant a nivell global com a Catalunya. El periodisme local, amb la seva proximitat a l’audiència, el seu potencial per a la verificació rigorosa i la seva capacitat de transparència, es presenta com un element clau per abordar aquesta crisi a Barcelona i Catalunya. Adherir-se a l’ètica periodística, prioritzar la precisió i la claredat, i aprofitar les oportunitats que ofereixen la tecnologia i les noves narratives són passos fonamentals. En última instància, la capacitat dels mitjans locals per recuperar i enfortir la confiança de les seves comunitats no només determinarà la seva pròpia supervivència, sinó que també serà crucial per a la salut de la democràcia i la qualitat del debat públic a Catalunya.