La Unió Europea obliga Apple a obrir la seva tecnologia

La Llei de Mercats Digitals (DMA), que va entrar en vigor l’1 de novembre de 2022 i va començar a aplicar-se el 2 de maig de 2023, representa un punt d’inflexió en la regulació del panorama digital europeu. Aquesta normativa pionera té com a objectiu primordial garantir mercats digitals més justos i competitius, prevenint que les grans empreses tecnològiques abusin del seu poder de mercat. En aquest context, la Unió Europea ha designat Apple com a “guardià d’accés” (gatekeeper) sota la DMA, en relació amb el seu sistema operatiu iOS, la botiga d’aplicacions App Store i el navegador Safari (designació feta el 5 de setembre de 2023), així com amb el sistema operatiu iPadOS (designació del 29 d’abril de 2024).

Aquesta decisió de la UE no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en una estratègia més àmplia per a adaptar Europa a l’era digital. La proactivitat de la Unió Europea a través de la DMA assenyala un canvi significatiu respecte a la dependència exclusiva de les lleis antimonopoli tradicionals. En lloc de reaccionar a comportaments anticompetitius un cop ocorreguts, la DMA, amb les seves obligacions “ex ante”, busca prevenir aquestes conductes abans que es produeixin. Això evidencia una creixent preocupació per la influència que exerceixen les plataformes tecnològiques dominants sobre l’economia digital. Aquesta tendència reguladora podria ser l’avantsala d’un moviment global més ampli cap a una major supervisió i regulació de les grans empreses tecnològiques, amb la possibilitat d’influir en la legislació d’altres regions del món.

La Llei de Mercats Digitals (DMA): Un nou marc regulador per a les grans tecnològiques

La DMA se centra en les “plataformes de guardians d’accés” (gatekeeper platforms) que proporcionen serveis bàsics de plataforma (core platform services – CPS). Aquests serveis inclouen una àmplia gamma d’activitats digitals, com ara serveis d’intermediació en línia (per exemple, botigues d’aplicacions), motors de cerca, serveis de xarxes socials, plataformes de compartició de vídeo, plataformes de comunicació, sistemes operatius, navegadors web, assistents virtuals, serveis de computació en núvol i serveis de publicitat en línia.

Per ser designada com a guardià d’accés, una empresa ha de complir criteris específics relacionats amb la seva mida, el seu impacte en el mercat interior i la seva posició consolidada i duradora. Aquests criteris quantitatius inclouen un volum de negocis anual a l’Espai Econòmic Europeu superior a 7.500 milions d’euros durant els tres últims exercicis, o una capitalització borsària de com a mínim 75.000 milions d’euros, així com tenir més de 45 milions d’usuaris finals actius mensuals i més de 10.000 usuaris empresarials actius anuals a la Unió Europea. A més dels llindars quantitatius, la Comissió Europea també pot designar una empresa com a guardià d’accés mitjançant una avaluació qualitativa si considera que té una posició consolidada i duradora en el mercat i actua com una porta d’entrada important per als usuaris empresarials per arribar als usuaris finals. La DMA imposa tant obligacions (“què han de fer”) com prohibicions (“què no han de fer”) als guardians d’accés.

La definició de “guardià d’accés” va més enllà de la mera dominació del mercat en el sentit tradicional de la llei de la competència. Es centra en la capacitat de controlar l’accés entre empreses i consumidors, reflectint un reconeixement de les dinàmiques de poder úniques que existeixen dins dels ecosistemes digitals. El fet que la DMA consideri com a guardians d’accés empreses que “no són necessàriament dominants en termes de dret de la competència” subratlla la preocupació de la normativa pel paper d’aquestes plataformes com a intermediaris i el potencial que tenen per a utilitzar aquesta posició de manera deslleial. Aquesta nova definició de poder de mercat podria tenir repercussions en la manera com els organismes reguladors avaluen la competència en l’era digital, possiblement conduint a marcs similars en altres sectors on uns quants actors principals controlen infraestructures crítiques o punts d’accés.

Apple sota la lupa de la DMA: Obligacions específiques

La DMA exigeix als guardians d’accés que permetin la instal·lació i l’ús d’aplicacions o botigues d’aplicacions de tercers, llevat que això comprometi la integritat del sistema operatiu. Aquesta disposició qüestiona directament el model actual d’Apple de distribució exclusiva d’aplicacions a través de la seva App Store. A més, els guardians d’accés han de permetre als usuaris desinstal·lar fàcilment el programari i les aplicacions preinstal·lades, cosa que podria afectar la presència de les aplicacions per defecte d’Apple als seus dispositius.

Una altra obligació clau és que els guardians d’accés no poden impedir que les empreses ofereixin els seus productes i serveis amb preus i condicions diferents als seus propis llocs de venda, així com a plataformes de tercers (prohibició de la restricció). Aquesta mesura aborda les preocupacions sobre les restriccions d’Apple als desenvolupadors per informar els usuaris sobre alternatives més econòmiques fora de l’App Store. De fet, la Unió Europea acusa Apple de limitar injustament els mercats rivals en no permetre als desenvolupadors comunicar als clients l’existència d’alternatives més barates a l’App Store. La Comissió també està investigant la taxa de 0,50 € que Apple cobra als desenvolupadors per cada aplicació descarregada fora de la seva App Store i els múltiples passos que els usuaris han de seguir per descarregar aplicacions de botigues alternatives. Finalment, la DMA exigeix que els guardians d’accés permetin la comunicació entre empreses i consumidors dins de la seva plataforma, cosa que podria tenir implicacions en la manera com els desenvolupadors poden interactuar amb els seus usuaris a iOS.

L’obligació de permetre botigues d’aplicacions de tercers i la càrrega lateral (sideloading) representa un canvi fonamental en l’ecosistema estrictament controlat d’Apple, amb un impacte potencial en el seu model de seguretat i en els ingressos generats per l’App Store. Apple ha argumentat durant molt de temps que el seu control sobre l’App Store és crucial per a la seguretat i l’experiència de l’usuari. Permetre botigues de tercers introdueix noves vies per al programari maliciós i contingut potencialment menys curat. A més, les comissions que Apple cobra per les compres a l’App Store constitueixen una part significativa dels seus ingressos per serveis. Aquesta obertura forçada de la plataforma d’Apple podria conduir a una fragmentació de l’ecosistema iOS, amb usuaris que potencialment tindrien aplicacions de múltiples fonts amb diferents nivells de seguretat i control de qualitat. Això podria requerir que els usuaris siguin més vigilants pel que fa a les fonts de programari.

Impacte en el model de negoci d’Apple

La DMA podria comportar canvis en les polítiques de l’App Store, els sistemes operatius i altres àrees del negoci d’Apple. Per exemple, Apple podria haver de modificar la manera com es mostren les seves pròpies aplicacions als resultats de cerca de l’App Store, oferint així més oportunitats als desenvolupadors més petits. A més, Apple haurà de permetre als usuaris desinstal·lar les aplicacions preinstal·lades als seus dispositius. També estarà obligada a compartir de manera gratuïta les mètriques de rendiment amb anunciants i editors, augmentant la transparència dels seus serveis publicitaris. L’objectiu general de la DMA és protegir els drets dels desenvolupadors d’aplicacions i dels usuaris empresarials pel que fa a l’accés a la botiga d’aplicacions d’Apple, garantint condicions més justes.

El no compliment de la DMA pot comportar sancions financeres significatives per a Apple, amb multes que podrien arribar fins al 10% de la seva facturació mundial total i fins al 20% en cas d’infraccions reiterades. En resposta a la DMA, Apple va introduir una “Taxa de Tecnologia Bàsica” (Core Technology Fee) per a les aplicacions descarregades fora de l’App Store a la Unió Europea. Alguns analistes suggereixen que aquesta taxa podria superar la comissió tradicional del 30% que Apple cobra per les vendes a l’App Store, cosa que potencialment dissuadiria els desenvolupadors de saltar-se la botiga oficial. Malgrat aquests canvis i la controvèrsia generada, els ingressos de l’App Store a la UE van augmentar al març i a l’abril després de la implementació de la DMA, cosa que suggereix un impacte inicial mínim en els ingressos.

La introducció de la Taxa de Tecnologia Bàsica per part d’Apple, tot i la intenció de la DMA de fomentar la competència, suggereix una maniobra estratègica per mitigar les possibles pèrdues d’ingressos derivades de la distribució alternativa d’aplicacions. Aquesta acció podria generar més escrutini i desafiaments legals per part de la UE. L’impacte a llarg termini en el model d’ingressos d’Apple dependrà de la resposta de la UE a aquesta taxa i de la taxa d’adopció de botigues d’aplicacions alternatives per part dels usuaris i desenvolupadors. Un qüestionament exitós per part de la UE podria obligar Apple a revisar la seva estructura de tarifes, afectant significativament els seus ingressos per serveis.

Innovació i competència al mercat europeu: Un nou impuls?

La DMA té com a objectiu crear un terreny de joc més equitatiu per a les empreses que operen a la Unió Europea, amb la finalitat de facilitar el seu creixement i la seva capacitat de competir a escala global. La normativa busca evitar que els guardians d’accés bloquegin els consumidors a les seves plataformes, i s’espera que augmenti les oportunitats per a les empreses tecnològiques emergents per innovar i competir en línia.

No obstant això, alguns crítics argumenten que la DMA podria reduir la innovació i empitjorar els serveis per als consumidors. La prevenció que els guardians d’accés restringeixin l’accés a les seves plataformes podria, paradoxalment, conduir a nivells més baixos d’innovació. Una major estandardització com a conseqüència de la DMA podria resultar en un escenari on la plataforma més gran domini el mercat, dificultant la diferenciació i la supervivència de les plataformes més petites.

Si bé la DMA pretén impulsar la competència mitjançant la reducció de les barreres d’entrada per a les empreses més petites, el risc d’una major estandardització i la possible desincentivació de la innovació per part dels guardians d’accés a causa de la compartició forçada de dades podrien moderar aquests beneficis. L’èxit de la DMA a l’hora de fomentar la innovació probablement dependrà dels detalls específics de la seva implementació i de la capacitat dels reguladors per trobar un equilibri entre la promoció de la competència i la preservació dels incentius perquè les empreses inverteixin en recerca i desenvolupament.

Arguments a favor i en contra: Una mesura controvertida

Entre els arguments a favor de la DMA, es destaca que crearà un entorn empresarial més just per a les empreses que depenen dels guardians d’accés, reduint el desequilibri de poder entre les grans plataformes i les empreses més petites. Els consumidors es beneficiaran de més i millors serveis per triar, més oportunitats per canviar de proveïdor, accés directe als serveis i preus més justos. La DMA té com a objectiu garantir una competència lleial mitjançant la limitació del domini de les grans plataformes en línia i busca evitar que els guardians d’accés bloquegin els consumidors a les seves plataformes i rastregin la seva activitat a Internet sense consentiment.

Per contra, entre els arguments en contra, s’esmenta que la DMA augmentarà la fragmentació reguladora, amb possibles complexitats i inconsistències en la seva aplicació. Les prohibicions generals podrien ser econòmicament perjudicials i legalment controvertides, i la DMA podria generar molts falsos positius, prohibint pràctiques que fomenten la innovació. A curt termini, la DMA podria empitjorar alguns serveis en línia per als consumidors. La càrrega lateral obligatòria d’aplicacions a iOS podria amenaçar la seguretat i la privadesa dels usuaris d’iPhone, i la DMA podria soscavar la moderació de continguts en permetre l’accés a qualsevol botiga d’aplicacions alternativa.

El debat al voltant de la DMA posa de manifest la tensió inherent entre la promoció de la competència i el foment de la innovació, així com l’equilibri entre els interessos de les grans plataformes, les empreses més petites i els consumidors. Els arguments a favor subratllen la necessitat d’abordar els desequilibris del mercat i empoderar els usuaris, mentre que els arguments en contra se centren en les possibles conseqüències negatives per a la innovació, la seguretat i l’experiència de l’usuari. L’èxit i l’impacte final de la DMA probablement dependran de la capacitat dels reguladors per adaptar i perfeccionar les regulacions en funció dels resultats del món real i de la retroalimentació de totes les parts interessades, navegant per aquests complexos compromisos.

Conseqüències per als consumidors europeus

Els consumidors europeus es beneficiaran d’una major oferta de serveis i de millor qualitat, així com de més oportunitats per canviar de proveïdor si ho desitgen. També podran accedir directament als serveis i potencialment gaudir de preus més justos. A més, tindran la possibilitat de desinstal·lar el programari preinstal·lat als seus dispositius, cosa que els donarà un major control sobre els seus dispositius.

No obstant això, permetre als usuaris instal·lar aplicacions i botigues d’aplicacions no aprovades podria fer que siguin més susceptibles a ser enganyats per instal·lar programari insegur. Els serveis dels guardians d’accés podrien tornar-se menys integrats i personalitzats si les dades no es poden combinar entre diferents serveis sense consentiment, cosa que suposa una possible compensació per una major privadesa.

Si bé la DMA pretén empoderar els consumidors amb més opcions i preus potencialment més baixos, la major complexitat de l’ecosistema digital, amb aplicacions de diverses fonts, també podria introduir nous desafiaments relacionats amb la seguretat, la privadesa i l’experiència de l’usuari. Els beneficis d’una major oferta i preus més baixos s’han de ponderar amb els riscos potencials d’ecosistemes d’aplicacions fragmentats i la necessitat que els consumidors siguin més exigents amb les fonts de programari. L’educació i la conscienciació dels consumidors seran crucials per a navegar per aquest nou panorama. Els usuaris hauran d’estar informats sobre els riscos potencials associats amb la descàrrega d’aplicacions de fonts no verificades i sobre com gestionar la seva configuració de privadesa en diferents plataformes.

Reaccions del sector i dels analistes

Moltes empreses i desenvolupadors argumenten que el compliment inicial d’Apple amb la DMA no compleix les expectatives. Apple ha destacat la seva preocupació pel fet que la càrrega lateral obligatòria d’aplicacions amenaçarà la seguretat i la privadesa dels usuaris. Fins i tot alguns governs de la UE han expressat preocupacions privades sobre les implicacions de seguretat de la càrrega lateral. Els analistes suggereixen que la Taxa de Tecnologia Bàsica d’Apple podria dissuadir els desenvolupadors de saltar-se l’App Store.

La Comissió Europea ha adoptat decisions que especifiquen les mesures que Apple ha de prendre per complir les obligacions d’interoperabilitat. La Comissió està ajudant Apple en el seu compliment detallant les mesures per a la interoperabilitat amb dispositius connectats de tercers i agilitzant el procés per a futures sol·licituds. Apple afirma haver dissenyat i implementat noves salvaguardes per protegir els usuaris a la UE.

Les reaccions mixtes del sector tecnològic, amb desenvolupadors i alguns governs que expressen preocupacions mentre que la Comissió de la UE pressiona per un compliment més estricte, posen de manifest la complexitat i els desafiaments de la implementació d’una regulació tan àmplia. Els ambiciosos objectius de la DMA de fomentar la competència i protegir els usuaris es troben amb escepticisme i resistència per part d’alguns sectors de la indústria, especialment pel que fa a les possibles compensacions en seguretat i innovació. Això indica la necessitat d’un diàleg continu i d’ajustos a les regulacions. L’èxit final de la DMA dependrà de la capacitat de la Comissió de la UE per aplicar efectivament les regulacions, abordar les preocupacions plantejades per les parts interessades i garantir que els beneficis previstos per a la competència i els consumidors superin qualsevol conseqüència negativa.

El paper de la regulació en l’era digital

Els drets digitals són una extensió dels drets i llibertats fonamentals a l’entorn virtual. Garantir aquests drets és crucial per mantenir la integritat de les interaccions, l’accés a la informació i la participació en la vida pública. L’estratègia digital de la UE té com a objectiu crear un entorn digital més segur i obert, alhora que impulsa la innovació i el creixement mitjançant l’augment de la competència. La DMA es considera una manera d’abordar la percepció que les lleis de competència no poden fer front als comportaments específics de les grans empreses digitals.

La DMA reflecteix un consens creixent entre els responsables polítics que les lleis de competència tradicionals són insuficients per abordar els desafiaments únics que plantegen les grans plataformes digitals amb efectes de xarxa significatius i control sobre grans quantitats de dades. Les característiques dels mercats digitals, com els forts efectes de xarxa i els avantatges basats en dades, poden crear escenaris on el guanyador s’ho emporta tot, que són difícils d’abordar amb mesures antimonopoli tradicionals centrades en el domini del mercat i l’abús. L’enfocament proactiu de la DMA reconeix aquesta limitació. Aquesta tendència cap a regulacions digitals específiques del sector podria continuar, amb una futura legislació que possiblement tingui com a objectiu altres aspectes de l’economia digital, com la intel·ligència artificial o la governança de dades.

La decisió de la Unió Europea d’obligar Apple a obrir la seva tecnologia als competidors sota la Llei de Mercats Digitals marca un moment crucial en la regulació del sector tecnològic. Aquesta mesura, impulsada per la voluntat de fomentar una competència més justa i oferir més opcions als consumidors, té implicacions profundes per al model de negoci d’Apple i per al panorama tecnològic europeu en general. Si bé la DMA promet una major competència, més innovació i millors condicions per a les empreses més petites i els consumidors, també planteja reptes significatius en termes de seguretat, privadesa i la possible desincentivació de la innovació per part dels grans actors. La resposta d’Apple a aquestes exigències, amb la introducció de la Taxa de Tecnologia Bàsica, ha generat controvèrsia i suggereix que la batalla per la definició del futur del mercat digital europeu tot just comença. El paper dels reguladors serà fonamental per garantir que la DMA assoleixi els seus objectius sense generar conseqüències negatives imprevistes. El futur del sector tecnològic europeu dependrà de la capacitat de trobar un equilibri entre la regulació i la innovació, garantint un mercat digital que sigui alhora competitiu i beneficiós per a tots els seus actors.