Operació Catalunya: Sánchez-Camacho es defensa i es presenta com a víctima en la comissió d’investigació

Alicia Sánchez-Camacho va ser presidenta del PP de Catalunya entre 2008 i 2017, període en què va ocupar càrrecs com diputada autonòmica per Barcelona i va ser portaveu del grup parlamentari del PP. Actualment, des de 2023, és diputada a l’Assemblea de Madrid, després d’haver estat senadora entre 2021 i 2023. La seva carrera política s’ha vist envoltada de controvèrsies, especialment en relació amb l’Operació Catalunya, un escàndol polític que ha generat molta atenció mediàtica.

L’Operació Catalunya, segons investigacions i comissions parlamentàries, es refereix a presumptes activitats il·legals dutes a terme per alts càrrecs del govern del PP, especialment per part del ministeri d’Interior de Jorge Fernández Díaz (2011-2016), per desacreditar i minar el moviment independentista català. Aquestes activitats inclouen espionatge, fabricació de proves falses, coacció i ús de fons reservats, segons conclusions de la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya el 2017. L’operació, que sembla que va començar el 2012 amb l’informe Pujol, va continuar fins a finals de 2014, segons informacions publicades.

Desenvolupaments recents

Ahir, Alicia Sánchez-Camacho va compareixer davant la Comissió d’Investigació del Congrés dels Diputats, creada per analitzar les actuacions del Ministeri d’Interior durant els governs del PP en relació amb presumptes irregularitats i trames parapolicials. En aquesta sessió, Sánchez-Camacho va negar qualsevol implicació en l’Operació Catalunya més enllà del que ella descriu com a conseqüències personals, com haver de viure fora de Catalunya a causa del procés independentista. Va afirmar que ha estat víctima de persecució i àudios manipulats, negant la veracitat d’aquests perquè no estan sota custòdia judicial.

No obstant això, fonts recents, com un article de La Vanguardia, indiquen que nous àudios, publicats ahir mateix, revelen que Sánchez-Camacho i Maria Dolores de Cospedal, exministra de Defensa, van ser part actives de l’operació. Aquests àudios, segons el mitjà, corroboren maniobres per danyar la campanya electoral de dirigents independentistes. Sánchez-Camacho, però, ha rebutjat aquests càrrecs, afirmant que l’Operació Catalunya és “ficció” i alineant-se amb declaracions similars de Cospedal.

Detalls de la compareixença

Durant la seva intervenció, Sánchez-Camacho va admetre haver mantingut dues reunions amb José Manuel Villarejo, un excomisari de la Policia Nacional implicat en diverses activitats il·legals i conegut per la seva participació en l’Operació Catalunya. També va reconèixer algunes converses telefòniques, però va insistir que no va participar en cap activitat il·legal. Va negar específicament haver pagat a Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, per obtenir informació, i va afirmar que la violació dels seus drets de privadesa es va iniciar amb una gravació no autoritzada d’un àpat al restaurant La Camarga el 7 de juliol de 2010, on es va reunir amb Álvarez.

La sessió va ser tensa, amb enfrontaments amb diputats d’altres grups, com Podemos, Junts i ERC. Sánchez-Camacho va acusar el moviment independentista de crear un “relat de victimitat” i va criticar el que va anomenar corrupció del 3% associada a Convergència. Va defensar la legalitat de les seves accions i va esmentar que la justícia ja li va donar la raó en el passat, bloquejant la difusió d’àudios distribuïts pel Parlament de Catalunya en CD, tot i que va optar per no presentar més queixes.

Context històric i implicacions

L’Operació Catalunya ha estat objecte de diverses investigacions, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés, des de la seva revelació el 2016 per part del diari digital Público, amb gravacions de converses entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, discutint la incriminació de líders independentistes. La comissió del Parlament de Catalunya va concloure el 2017 que es tractava d’una “conspiració per frenar la dissidència política a Catalunya, particularment el moviment independentista”. Aquesta conclusió va ser aprovada només pels grups independentistes, mentre que el PP va votar en contra.

Sánchez-Camacho ha afirmat que va patir escraches i boicots durant el procés, i ha suggerit que Catalunya, que abans era el “motor d’Espanya”, ara ha perdut aquest rol a causa d’un “cop d’estat” que va dividir la societat. Aquestes declaracions van ser presentades com la seva defensa per establir-se com a víctima del procés independentista.

Conclusió i perspectives futures

La Comissió d’Investigació del Congrés continua els seus treballs per aclarir els fets relacionats amb l’Operació Catalunya, i es preveu que més personatges polítics i oficials siguin cridats a declarar en les properes sessions. La controvèrsia al voltant de Sánchez-Camacho i els àudios continua generant debat, amb opinions dividides entre els que la veuen com a víctima i els que la consideren part d’una trama parapolicial.