“No té marxa enrere”: Illa respon a les crítiques per la situació de Rodalies i detalla els plans del Govern

Avui el Parlament de Catalunya ha acollit un ple monogràfic per debatre la crisi dels trens de Rodalies, un servei important per a la mobilitat diària de milers de ciutadans. Salvador Illa, president de la Generalitat, va respondre a les crítiques de l’oposició i va comunicar les línies d’acció del Govern per resoldre el caos ferroviari.

Context i motius del ple

La sessió va ser convocada per ERC, els comuns i la CUP, després d’una setmana marcada per incidències greus, com passatgers caminant per les vies a Bellvitge a causa d’aturades prolongades. L’oposició, incloent Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, havia demanat anteriorment una compareixença urgent, afegint pressió política sobre el Govern. Illa va accedir a aquest debat per analitzar què falla a Rodalies, quin és el futur del traspàs i com garantir el servei mentre duren les obres.

Dades actuals del servei

Les xifres presentades durant el ple són alarmants: el 24% dels trens de Rodalies estan fora de servei, i 109 de 264 ascensors i escales mecàniques a les estacions no funcionen. Aquestes deficiències han provocat escenes de caos, com passatgers atrapats en vagons sense ventilació o caminant per les vies per arribar a destinacions. Aquests incidents han generat una gran frustració entre els usuaris, especialment en connexions destacades com Tarragona-Barcelona.

Resposta del Govern: Promeses i plans

Salvador Illa va demanar excuses als ciutadans afectats i va assegurar que el Govern està compromès a resoldre la situació. Va destacar que s’estan duent a terme 200 accions per millorar el servei, incloent la renovació de catenàries, millores en la senyalització i la incorporació de 100 nous trens aquest any. També va anunciar que el 2025 s’aprovarà una estratègia ferroviària que inclourà plans per als serveis, infraestructures i una possible reforma de la llei ferroviària.

El traspàs de la gestió de Rodalies a Catalunya va ser un punt central. Illa va afirmar que aquest procés està en la fase definitiva i “no té marxa enrere”. La gestió serà assumida per una filial de Renfe, amb la Generalitat liderant a través del consell d’administrecció, tot i que l’Estat mantindrà la majoria accionarial. Aquesta mesura, però, ha generat controvèrsia, especialment per la posició de la consellera Sílvia Paneque, que defensa una gestió compartida malgrat les crítiques.

Crítiques de l’oposició i tensions polítiques

L’oposició ha estat contundent en les seves demandes. Partits com Junts han acusat el Govern de no actuar amb suficient rapidesa i han assenyalat que, en un “govern normal”, hi hauria dimissions per una situació així. També s’han queixat de la baixa execució de les inversions estatals en Rodalies, prioritzant l’AVE en detriment del servei local, i han demanat “fiscalitzar” Renfe i Adif.

A més, hi ha hagut més tensions polítiques, com el debat sobre el nomenament d’Eduard Gràcia a Renfe, que ha generat acusacions de favoritisme entre Junts, ERC i els comuns. Aquestes discussions deixen veure una divisió política sobre com gestionar el traspàs i les responsabilitats passades.

Oposició dels treballadors

Un altre aspecte important és l’oposició dels maquinistes i altres treballadors al traspàs. Aquests sectors han expressat preocupacions sobre la gestió compartida i han boicotejat algunes iniciatives. Paneque ha defensat que es respectaran els acords amb els treballadors, però aquesta resistència afegeix al procés.

La sessió al Parlament ha deixat clar que la resolució del caos de Rodalies és una prioritat per al Govern, però que la via cap a la normalitat serà progressiva i requerirà temps i inversions significatives. L’oposició continuarà pressionant per veure resultats ràpids, mentre que el Govern aposta per una estratègia a llarg termini, amb el traspàs com a eix central.