El retorn del banc Sabadell a Catalunya: Un moviment de calat econòmic i polític

El panorama econòmic i polític català ha experimentat un gir significatiu amb l’anunci oficial del retorn de la seu social del Banc Sabadell a Catalunya. Aquesta decisió, que arriba set anys i tres mesos després que l’entitat bancària traslladés la seva seu a Alacant en un context d’incertesa política i econòmica, es percep com un esdeveniment de gran importància per a la regió i per al conjunt d’Espanya. El moviment, confirmat pel consell d’administració del banc, implica el retorn de la seu social a Sabadell, la ciutat on va néixer l’entitat fa més de 140 anys. Aquest retorn, que es va anunciar oficialment el 22 de gener de 2025, i que coincideix amb una oferta pública d’adquisició (OPA) hostil per part del BBVA, suscita interrogants sobre les motivacions reals i les implicacions a curt i llarg termini. De fet, el 20 de març de 2025, el banc va celebrar la junta general d’accionistes a Sabadell, marcant el seu retorn físic a la ciutat d’origen . La decisió de 2017 de marxar d’una regió amb una forta identitat nacional i un pes econòmic considerable va ser una resposta a un moment de màxima tensió política. El fet que ara, set anys després, es produeixi un retorn suggereix un canvi en les dinàmiques i les percepcions, possiblement influenciat per un nou context polític i per les estratègies empresarials davant l’intent de compra per part d’una altra gran entitat financera.

Les raons econòmiques darrere la decisió

Oficialment, el Banc Sabadell ha justificat la seva decisió de retornar la seu social a Catalunya argumentant que “ja no es donen les circumstàncies que van motivar el trasllat” del 2017 . Aquesta declaració, concisa i sense gaires detalls, deixa oberta la interpretació sobre quins factors concrets han canviat per fer possible i desitjable aquest retorn. Tot i aquesta explicació formal, una teoria que guanya força en diversos àmbits és que la decisió està íntimament lligada a l’OPA hostil presentada pel BBVA. En aquest sentit, el retorn a Catalunya podria ser interpretat com una maniobra estratègica per part del Banc Sabadell per enfortir el seu arrelament territorial i apel·lar al sentiment de pertinença dels accionistes catalans minoritaris, amb l’objectiu de convèncer-los de votar en contra de l’OPA. Aquesta estratègia buscaria, per tant, dificultar l’èxit de la compra per part del BBVA, presentant-se com una entitat amb una forta identitat catalana i un compromís amb el teixit empresarial de la regió.

A més, el Banc Sabadell ha destacat en diverses ocasions el seu paper crucial en el finançament de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes. Aquest arrelament al teixit productiu local és un dels arguments que l’entitat ha utilitzat per defensar la seva independència davant l’OPA del BBVA, al·legant que una fusió podria tenir efectes negatius en l’accés al crèdit per a aquest tipus d’empreses. En aquest context, el retorn de la seu social a Catalunya reforçaria la imatge del Banc Sabadell com una entitat compromesa amb el desenvolupament econòmic de la regió i amb les necessitats específiques de les seves pimes. Aquesta connexió amb l’economia real catalana podria ser un factor determinant a l’hora de mobilitzar el suport social i institucional en contra de l’OPA.

Implicacions polítiques a nivell català

El retorn de la seu social del Banc Sabadell a Catalunya ha desencadenat una onada de reaccions en l’àmbit polític català. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat la notícia com un senyal positiu que confirma que Catalunya es troba en una etapa de “bon govern, estabilitat institucional i seguretat jurídica”. Aquesta lectura optimista és compartida per altres membres del govern català i per representants del PSC, que veuen en aquest retorn una validació de la seva aposta per la normalització política i la recuperació de la confiança en la regió . Des d’aquesta perspectiva, el retorn del Banc Sabadell no només és una bona notícia per a l’economia, sinó també un símbol de la recuperació d’un clima favorable per a la inversió i el desenvolupament empresarial a Catalunya.

No obstant això, aquesta interpretació no és unànime. El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha qualificat el moviment de “anecdòtic”, suggerint que es tracta d’una operació amb poc impacte real i que s’emmarca en una estratègia per projectar una imatge de normalitat política que no es correspon amb la realitat. Des del Partit Popular de Catalunya, el seu president, Alejandro Fernández, ha celebrat la decisió del Sabadell, però ha afegit que encara queden moltes altres empreses que van traslladar la seva seu el 2017 per tornar, relativitzant així la importància del retorn d’una sola entitat. Aquestes reaccions contrastades posen de manifest les diferents lectures polítiques que suscita el retorn del banc i com cada força política intenta utilitzar la notícia per reforçar el seu propi relat sobre la situació política i econòmica de Catalunya.

Implicacions polítiques a nivell espanyol

A nivell espanyol, el retorn de la seu del Banc Sabadell també ha generat reaccions i anàlisis. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha interpretat la decisió com una conseqüència lògica del “procés de normalització” que s’ha produït a Catalunya, assenyalant que han desaparegut les condicions que van motivar la seva sortida el 2017. Tot i aquesta lectura, el ministre ha insistit que el retorn de la seu social no tindrà cap mena d’impacte en les decisions que les autoritats competents hagin de prendre en relació amb l’OPA del BBVA, subratllant la separació entre aquesta decisió empresarial i els processos regulatoris ¹³. Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sense fer referència directa al retorn del Sabadell, ha emfatitzat la importància de tenir en compte diversos factors, com la cohesió social i territorial, en la valoració de l’OPA del BBVA.

La decisió del Banc Sabadell podria tenir implicacions polítiques més amplies a nivell espanyol, ja que podria generar expectatives i pressions sobre altres empreses que van traslladar la seva seu fora de Catalunya el 2017 per considerar un possible retorn. El fet que una entitat de la importància del Banc Sabadell hagi pres aquesta decisió podria ser interpretat com un senyal de canvi en la percepció del risc polític i econòmic a Catalunya, i podria animar altres empreses a seguir el mateix camí. Aquesta possible “onada de retorns” tindria, sens dubte, un impacte significatiu en el debat polític i econòmic a nivell estatal.

La veu del banc: Declaracions oficials

En el comunicat oficial amb el qual va anunciar el retorn de la seva seu social a Catalunya, el Banc Sabadell va voler enviar un missatge de tranquil·litat i continuïtat a la Comunitat Valenciana. L’entitat bancària va garantir que no hi haurà cap canvi en la xarxa d’oficines ni en la ubicació dels professionals que treballen a la regió valenciana, reafirmant així el seu compromís amb el desenvolupament econòmic i social d’Alacant i de tota la Comunitat Valenciana. En un gest simbòlic, el consell d’administració del banc va aprovar traslladar a Alacant la celebració de la reunió anual de Consells Consultius i la seu del Premi a la Sostenibilitat Marina que cada any entrega la Fundació Banc Sabadell.

Pel que fa a les raons del retorn a Catalunya, el banc va reiterar que la decisió es pren perquè “ja no es donen les circumstàncies que van motivar el trasllat” del 2017 . Aquesta explicació, tot i ser la línia oficial del banc, no entra en detalls sobre quins factors concrets han propiciat aquest canvi de percepció. En relació amb l’OPA del BBVA, el banc ha manifestat que la seva proposta de compra és “bona per a Espanya, per a Catalunya i per a la resta de territoris on hi ha el Banc Sabadell”, tot i que la direcció del Sabadell ha expressat reiteradament el seu rebuig a l’operació. Finalment, representants del banc han afirmat que el retorn de la seu social no tindrà cap impacte comercial per a l’entitat .

L’opinió pública: Anàlisi de la premsa catalana i espanyola

La notícia del retorn del Banc Sabadell a Catalunya ha estat àmpliament coberta pels mitjans de comunicació catalans i espanyols, amb diverses perspectives i anàlisis. En general, la premsa catalana ha destacat el caràcter simbòlic i polític del retorn, sovint emmarcant-lo en el context de l’OPA del BBVA. Titulars com “Torna a casa” o “Moviment estratègic” reflecteixen la percepció que aquesta decisió va més enllà de consideracions purament econòmiques i respon a una voluntat de reforçar la identitat catalana del banc i dificultar l’OPA. Alguns mitjans catalans han posat èmfasi en les reaccions positives del govern català i d’altres actors polítics i econòmics de la regió, mentre que també s’han recollit opinions més crítiques o escèptiques.

La premsa espanyola també ha donat rellevància a la notícia, tot i que amb un enfocament potser més centrat en les implicacions econòmiques i financeres, especialment en el marc de l’OPA del BBVA . Alguns mitjans han destacat que el Banc Sabadell es converteix en la primera empresa de l’IBEX-35 que retorna la seva seu social a Catalunya després de la marxa del 2017, subratllant així la singularitat d’aquest moviment. En general, l’opinió pública reflectida en els mitjans de comunicació és diversa, amb alguns interpretant el retorn com un signe de normalització política a Catalunya i d’altres veient-lo principalment com una estratègia empresarial en el context d’una possible adquisició.

Context històric: El trasllat de 2017 i la seu anterior

El trasllat de la seu social del Banc Sabadell a Alacant l’octubre de 2017 va ser una decisió sense precedents en la història recent de l’entitat i va tenir un gran impacte en el context polític i econòmic català . Aquesta decisió es va prendre pocs dies després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre, en un clima de gran incertesa jurídica i davant la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència . El Banc Sabadell, seguint l’exemple d’altres grans empreses catalanes, va justificar la seva marxa per la necessitat de protegir els interessos dels seus accionistes i clients, garantint la seva permanència dins del marc regulador espanyol i de la zona euro . Aquest moviment va ser facilitat per un decret del govern espanyol que agilitzava els tràmits per al canvi de seu social de les empreses.

Tot i el trasllat de la seu social a Alacant, la seu operativa del Banc Sabadell va romandre a Sant Cugat del Vallès, prop de Barcelona. Aquesta distinció entre la seu social i la seu operativa és important per entendre que el banc no va abandonar completament Catalunya en termes de gestió i operacions. El Banc Sabadell té una profunda arrelada històrica a Catalunya, havent estat fundat el 1881 a la ciutat de Sabadell per un grup d’empresaris locals amb l’objectiu de finançar la indústria tèxtil . La seva primera oficina es va ubicar a la seu del Gremi de Fabricants de Sabadell, i al llarg de la seva història, el banc ha mantingut una estreta vinculació amb el teixit econòmic i social català.

Impacte en el teixit empresarial i financer català

L’impacte econòmic directe del retorn de la seu social del Banc Sabadell a Catalunya podria ser relativament limitat, tenint en compte que la seu operativa ja es trobava a la regió. El banc ha assegurat que la seva decisió no comportarà canvis en l’ocupació a la Comunitat Valenciana, on va traslladar la seu el 2017. Tot i això, el retorn té un important valor simbòlic i podria generar un efecte psicològic positiu en el teixit empresarial català, reforçant la percepció de Catalunya com un lloc atractiu i estable per a la inversió i el desenvolupament de negocis . Aquest moviment podria animar altres empreses que van marxar de Catalunya el 2017 a reconsiderar la seva posició i a plantejar-se un possible retorn . De fet, en els darrers anys, altres empreses com Agbar i Ciments Molins ja han retornat la seva seu social a Catalunya .

El retorn del Banc Sabadell, per la seva dimensió i significació en el panorama financer català i espanyol, podria tenir un impacte reputacional considerable per a Catalunya, projectant una imatge de recuperació de la normalitat i de confiança en el futur econòmic de la regió . Tot i que l’impacte fiscal directe podria ser modest , el fet que una entitat d’aquesta magnitud torni a tenir la seva seu social a Catalunya podria tenir un efecte contagiós en altres decisions empresarials .

Reaccions i conseqüències en l’àmbit polític català

Com s’ha mencionat anteriorment, el retorn del Banc Sabadell ha estat rebut amb satisfacció per part del govern català actual i per diverses forces polítiques que ho interpreten com un senyal de millora de la situació política i de recuperació de la confiança en Catalunya. Aquesta lectura política, però, no és compartida per totes les formacions, i algunes han expressat el seu escepticisme o han vinculat el moviment principalment a l’estratègia del banc davant l’OPA del BBVA.

El retorn del Banc Sabadell podria tenir conseqüències en el debat polític català, sent utilitzat com a argument per aquells que defensen una etapa de major estabilitat i diàleg. Per altra banda, aquells que mantenen una posició més crítica amb la situació política actual podrien relativitzar la importància d’aquest retorn o interpretar-lo com una maniobra tàctica sense un impacte real en el fons de la qüestió. En tot cas, el retorn d’una empresa amb la història i la importància del Banc Sabadell no passarà desapercebut en el panorama polític català i segurament influirà en els discursos i les estratègies de les diferents forces.